Ingresa en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana uno de los mejores filólogos de la Universidad de Valencia

Xaverio Ballester ingresa en RACV
Fecha: 
05/06/2019

Ocupa la vacante del Dr. Vicent Lluís Simó Santonja y le corresponde la medalla 28.

Ayer, día 4 de junio, como estaba previsto y anunciado ingresó en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, como Académico Numerario, el Académico Electo Dr. Xaverio Ballester Gómez, uno de los mejores filólogos de la Universidad Valenciana, formando equipo con los otros dos excepcionales filólogos con los que cuenta nuestra Real Institución.

El Dr. Xaverio Ballester Gómez se doctoró en la Universidad de Barcelona en Filología Clásica el año 1987. Actualmente es, desde 1998, Catedrático de Filología Latina de la Universidad de Valencia.

Ha dirigido 5 Tesis Doctorales, 7 Trabajos de Investigación, presentando 30 ponencias a Congresos, Seminarios y Coloquios. Ha dado más de 25 conferencias y participado en varias Mesas Redondas.

Ha escrito 11 libros, 13 trabajos de divulgación y realizado 1 traducción. Aparte numerosas ponencias a Seminarios, Simposios y Coloquios.

Fiel valenciano, una de sus preocupaciones máximas es mantener la integridad de la Lengua Valenciana, de tal manera que su Discurso de Ingreso en la RACV haya sido sobre: “Història de la Paraula més Bandejada: “en” Valencià.

Xaverio Ballester ingresa en RACV

Sobre su discurso ha escrito el Dr. Voro López: El Doctor Xaverio Ballester, en un llenguage senzill, fa una defensa a ultrança en el seu discurs, ben fonamentada, documentada i raonada, d'una de les paraules, com ell diu “més censurada, prohibida i bandejada” de la llengua valenciana pels “normalisadors” i els filòlecs anexionistes del catalanisme; se tractra de la preposició en, en sentit instrumental i comitatiu, demostrant la seua existència ya en la documentació valenciana del sigle XIII, gràcies a documents publicats en el present sigle com són El llibre de la Cort de la Justícia d’Alcoy (1263–5), El Llibre de la Cort de la Justícia de Cocentaina (1269, 1275–8, 1288–90, 1294–5), i El Llibre de la Cort de la Justícia de Valéncia (1280–88 i 1298). Estos texts, afirma el Doctor Ballester i estem completament d'acort en ell per les constants busques que havem fet en ells, “reflectixen, sense dubte de manera molt més precisa que els “Furs”, la parla valenciana de l’época, especialment el llibre de Cocentaina, texts a on, entre les declaracions lliterals durant els interrogatoris, enumeracions testamentàries i unes atres diverses descripcions, no és sempre possible silenciar, baix el llenguage cancilleresc oficial, la parla genuïna, el verdader valencianesch del poble.”

Mientras que el Dr. Penyarroja Torrejón dice: L’autor justifica de manera pertinent i metodològicament correcta, sobre la base d’un corpus llingüístic extret de fonts històriques del sigle XIII (Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia, de Cocentaina i d’Alcoy) que l’us pel valencià, des d’época antiga, del nexe preposicional /en/ ho es ab els dos valors sintàctico-semàntics que la llengua té com a propis des de temps inmemorial fins a hui, a saber: locatiu (espacial) i comitatiu – instrumental: “viure en el camp”, “deixar-ho en l’armari”, “caminar en els amics”, “saludar en la ma”. Tals usos es desprenen, en efecte, d’una ampla série d’eixemples que figuren en els manuscrits de referència. Pero més encara. Si nos atenem a la gama d’expressions utilisades en la Bíblia Parva atribuïda a Sant Pere Pasqual, el bisbe-escritor naixcut en Valencia l’any 1227 i, per tant, hereu i usuari de la llengua romànica nativa del territori, no extinguida quan a la reconquista de 1238, de l’análisis que ya realisà el P. Joan Costa i de la crítica que ara presenta el Dr. Ballester, es deduïx de forma categòrica que eixos usos, hui bandejats per la desnaturació oficialista de l’idioma valencià, son els propis i genuïns de la nostra llengua, i no atra cosa. Es dir, la preposició invasiva /a/ i la mig falsa /amb/ res tenen que vore ab l’evolució interna i patrimonial de la nostra llengua, la valenciana“.