Ingressa en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana u dels millors filòlecs de l'Universitat de Valéncia

Xaverio Ballester ingressa en RACV
Data: 
05/06/2019

Ocupa la vacant del Dr. Vicent Lluís Simó Santonja i li pertoca la medalla 28.

Ahir, dia 4 de juny, com estava previst i anunciat ingressà en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, com a Acadèmic Numerari, l'Acadèmic Electe Dr. Xaverio Ballester Gómez, u dels millors filòlecs de l'Universitat Valenciana, formant equip en els atres dos excepcionals filòlecs en els que conta la nostra Real Institució.

El Dr. Xaverio Ballester Gómez es doctorà en l'Universitat de Barcelona en Filologia Clàssica l'any 1987. Actualment és, des de 1998, Catedràtic de Filologia Llatina de l'Universitat de Valéncia.
 
Ha dirigit 5 Tesis Doctorals, 7 Treballs d'Investigació, presentant 30 ponències a Congressos, Seminaris i Coloquis. Ha fet més de 25 conferències i participat en vàries Taules Redones.
 
Ha escrit 11 llibres, 13 treballs de divulgació i realisat 1 traducció. Ademés numeroses ponències a Seminaris, Simpòsiums i Coloquis.
 
Fidel valencià, una de les seues preocupacions màximes és mantindre l'integritat de la Llengua Valenciana, de tal manera que el seu Discurs d'Ingrés en la RACV haja segut sobre: “Història de la Paraula més Bandejada: “en” Valencià.

Xaverio Ballester ingresa en RACV

Sobre el seu discurs ha escrit el Dr. Voro López: El Doctor Xaverio Ballester, en un llenguage senzill, fa una defensa a ultrança en el seu discurs, ben fonamentada, documentada i raonada, d'una de les paraules, com ell diu “més censurada, prohibida i bandejada” de la llengua valenciana pels “normalisadors” i els filòlecs anexionistes del catalanisme; se tractra de la preposició en, en sentit instrumental i comitatiu, demostrant la seua existència ya en la documentació valenciana del sigle XIII, gràcies a documents publicats en el present sigle com són El llibre de la Cort de la Justícia d’Alcoy (1263–5), El Llibre de la Cort de la Justícia de Cocentaina (1269, 1275–8, 1288–90, 1294–5), i El Llibre de la Cort de la Justícia de Valéncia (1280–88 i 1298). Estos texts, afirma el Doctor Ballester i estem completament d'acort en ell per les constants busques que havem fet en ells, “reflectixen, sense dubte de manera molt més precisa que els “Furs”, la parla valenciana de l’época, especialment el llibre de Cocentaina, texts a on, entre les declaracions lliterals durant els interrogatoris, enumeracions testamentàries i unes atres diverses descripcions, no és sempre possible silenciar, baix el llenguage cancilleresc oficial, la parla genuïna, el verdader valencianesch del poble.”

Mentres que el Dr. Penyarroja Torrejón diu: L’autor justifica de manera pertinent i metodològicament correcta, sobre la base d’un corpus llingüístic extret de fonts històriques del sigle XIII (Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia, de Cocentaina i d’Alcoy) que l’us pel valencià, des d’época antiga, del nexe preposicional /en/ ho es ab els dos valors sintàctico-semàntics que la llengua té com a propis des de temps inmemorial fins a hui, a saber: locatiu (espacial) i comitatiu – instrumental: “viure en el camp”, “deixar-ho en l’armari”, “caminar en els amics”, “saludar en la ma”. Tals usos es desprenen, en efecte, d’una ampla série d’eixemples que figuren en els manuscrits de referència. Pero més encara. Si nos atenem a la gama d’expressions utilisades en la Bíblia Parva atribuïda a Sant Pere Pasqual, el bisbe-escritor naixcut en Valencia l’any 1227 i, per tant, hereu i usuari de la llengua romànica nativa del territori, no extinguida quan a la reconquista de 1238, de l’análisis que ya realisà el P. Joan Costa i de la crítica que ara presenta el Dr. Ballester, es deduïx de forma categòrica que eixos usos, hui bandejats per la desnaturació oficialista de l’idioma valencià, son els propis i genuïns de la nostra llengua, i no atra cosa. Es dir, la preposició invasiva /a/ i la mig falsa /amb/ res tenen que vore ab l’evolució interna i patrimonial de la nostra llengua, la valenciana“.