Jaime Siles Ruiz

Jaime Siles (Valéncia, 1951). Doctor en Filologia Clàssica per l'Universitat de Salamanca. Becat per la Fundació Juan March, amplià estudis en l'Universitat de Tübingen baix la direcció d'Antonio Tovar. Posteriorment treballà com a investigador contractat en el Departament de Llingüística de l'Universitat de Colònia, a on colaborà en Jürgen Untermann en la redacció dels Monumenta Linguarum Hispanicarum. De 1976 a 1980 fon professor de Filologia Llatina en l'Universitat de Salamanca; de 1980 a 1982, per oposició, en la d'Alcalà d'Henares. En 1983 obtingué la càtedra de Filologia Llatina de l'Universitat de l'Estany (Tenerife). Eixe mateix any fon nomenat Director de l'Institut Espanyol de Cultura en Viena i Agregat Cultural en l'Embaixada d'Espanya en Àustria, a on cessà - a petició pròpia - en novembre de 1990. Catedràtic Honorari de l'Universitat de Viena (1984 - 1986); Gastprofessor de l'Universitat de Graz (1985); Gastprofessor de l'Universitat de Salzburg (1986); Visiting Professor de l'Universitat de Madison-Wisconsin (1989); Professor Visitant de l'Universitat de Bérgamo (1990); Professor de l'Universitat de Berna (1990 i 1991); Ordentlicher Professor de l'Universitat de St. Gallen (1989 – 2002) sent decà (1997-1998) de la seua Facultat de Ciències de la Cultura; Professor Visitant de la de Torí (1996); Professor Visitant de l'Universitat de Ginebra (2000-1 i 2011-12); professor invitat de l’École Normale Supérieure de Lió (2011), de l’Université Blaise Pascal de Clarmont-Ferrand (2012), de l’Université d’*Orléans (2013), i de l’*Université Marne- La Vallée (2014).  Actualment és Catedràtic de Filologia Llatina en l'Universitat de Valéncia. Ha segut President de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (2008-2016), director de l'Aula d'Estudis Clàssics de l'Institució Alfonso El Magnànim de la Diputació de Valéncia i director del Departament de Filologia Clàssica de l'Universitat de Valéncia. Ha segut secretari de redacció de la Revista de Occidente i Assessor de Cultura en la Representació Permanent d'Espanya davant l'Oficina de l'Organisació de les Nacions Unides. En 1973 obtingué el Premio Ocnos; en 1983, el Premi de la Crítica del País Valencià i el Premi de la Crítica Nacional; en 1989, el Premi Internacional Loewe de Poesia; i, en 1998, l'I Premi Internacional Generació del 27. En l'any 2003 fon distinguit en el Premi Teresa d'Àvila; en 2004, en el Premi bienal de les Lletres Valencianes, i en 2017 en el Premi Andrés Bello, concedits estos tres  al conjunt de la seua obra.  Ha rebut també el Premio Nacional de Poesia José Hierro en 2008, el Premio Internacional de Poesia Ciudad de Torrevieja també en 2008 i el Premio Tiflos, també en 2008 i el Premi Internacional de Poesia Jaime Gil de Biedma en 2018. Premi Extraordinari de Bachillerat (1967), Premi Extraordinari de Llicenciatura (1973) i Premi Extraordinari de Doctorat (1976), ha segut distinguit en l'Encomana de l'Orde del Mèrit Civil (R. D. de 23 de juny de 1990), la Gran Creu d'Honor per servicis prestats a la República d'Àustria (1991) i en la Medalla d'Argent de l'Emigració (2003). Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Acadèmic de Número de l'Acadèmia  Hispanoamericana de Bones Lletres,   Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carles (2001), Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de l'Història (2005) i Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Telm (2018). En 2013 l'Ajuntament de Valéncia el nomenà Fill Predilecte de la Ciutat i l'Universitat de Clermond-Ferrant l’investí Doctor honoris causa.

Com a investigador multidisciplinar ha treballat sobre  diversos camps com l'epigrafia prellatina de la Península  Ibèrica, la poesia clàssica grecollatina, la poesia i la pintura espanyola del Sigle d'Or,  la poesia europea i hispanoamericana contemporànees,  les relacions entre escritura i pintura des de l'Antiguetat Clàssica fins als nostres dies, la teoria i història de la traducció, i ha traduït teatre, poesia, novela i ensaig de nou llengües ( grec clàssic, llatí, grec modern, francés, italià, català, portugués, anglés i alemà).

És autor de 36 llibres de poemes – alguns d'ells traduïts a unes atres llengües- ; 14 llibres d'ensaig i investigació;  20 traduccions ; 9 edicions ; 150 artículs científics; 26 pròlecs; i més de mil resenyes de llibres.

És membre de diversos consells científics i editorials de numeroses publicacions.