Conferència: “El archipiélago de Joló en permanente insurrección”

Joló
Data: 
03/25/2019

Cicle de conferències “ESPAÑA EN EL PACÍFICO”.

REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA
 
Secció d’Història
 
Grup d’Investigació d’Història Militar “General Navarro Sangrán”
 
Conferència:
 
“El archipiélago de Joló en permanente insurrección”
 
per l'Ilm. Sr. N’Ángel Adán García, Coronel d’Artilleria (RV)
 
 
DILLUNS, 25 DE MARÇ DE 2019, A LES 19:00 HORES
 
SALÓ D’ACTES DE LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA
 
CARRER AVELLANES, NÚM. 26 DE VALÉNCIA
(Junt al Palau Arquebisbal)
 
INTRODUCCIÓ A LA CONFERÈNCIA
 
L'Archipèlec de Joló, situat entre les mars de Célebes i Joló, està format per 900 illes i illots, en una superfície de 4.068 quilómetros quadrats i una llongitut màxima de 270 quilómetros. Els seus habitants, de raça moro-malaya, pel seu número, govern i caràcter bèlic i independent, foren l'assot constant de les nostres illes (Filipines), en accions de pillage i presa de captius.
 
En 1579, l'expedició espanyola del capità Rodríguez de Figueroa declarà en l'illa de Joló, on fon rebuda en molt de gust i s’establí un pacte d'amistat entre el Sultà i el Govern de Filipines. Este primer contacte amistós tingué una duració mínima. A la tornada del capità a Joló fon rebut en enorme hostilitat, ya que els seus habitants s'havien arrepenedit i retractat de lo pactat.
 
Per la seua voluble i embustera actitut, la firma de tractats i el seu immediat incompliment se mantingueren a lo llarc de la nostra presència en aquelles lluntanes terres.
 
La firma de pactes, l’incompliment de lo tractat, el regrés a la pirateria i l’esclavisme pels joloans, aixina com les expedicions espanyoles de castic, foren una seqüència permanent des del seu descobriment de les illes fins a la pèrdua de la sobirania espanyola en 1898.
 
PERFIL DEL CONFERENCIANT
 
Ingressà en l'Acadèmia General Militar en 1958 com a Cavaller Cadet d'Artilleria. En les ocupacions de Tinent a Coronel, ocupà destins en diverses unitats del Cos d'Artilleria, en les seues tres branques Artilleria de Costa, Antiaèrea, Campanya i Servici d'Artilleria, especialisant-se a lo llarc de la seua carrera en Automovilisme, Radars i Direccions de Tir per a l'Artilleria Antiaèrea i Economia de Guerra, títuls tots ells obtinguts per concurs oposició.
 
En 1997 fon designat Director del Museu Històric Militar de Valéncia, càrrec en el que continua fins al seu passe a la situació de retir per edat en 2005. Durant la seua Direcció es diplomà en Direcció i Gestió de Museus Militars per l'Universitat Complutense de Madrit i la Direcció General de Relacions Institucionals del Ministeri de Defensa i en el bieni 1998-2000 realisà els cursos d'Heràldica, Uniformologia i Vexilologia, impartits per l'Institut d'Història i Cultura Militar.
 
Creà en 1997 l'Associació Cultural d'Amics del Museu Històric Militar de Valéncia, de la que és actualment President d'Honor.
 
En 1973 obtingué la Llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials (Secció Econòmiques) per l'Universitat de Valéncia i eixercí el professorat post grau en numerosos centres. És Màster en Gestió i Direcció d'empreses i Gestió de Personal. 
 
Ha publicat artículs en la prensa i revistes especialisades, i impartit numeroses conferències, tant sobre història militar, com d'assunts econòmics relatius a la Defensa i participat en entrevistes i debats en la ràdio i en la televisió, sempre sobre temes militars.
 
Ha publicat la trilogia sobre “La Guerra Hispano Americana 1898” (“El Cuerpo de Artillería en las guerras de Ultramar”; “La Pérdida de las Islas Filipinas y la Micronesia Española” i “La pérdida de la Isla de Puerto Rico”); “Cuarteles valencianos. Su evolución desde 1238 a 1965” i “Historia de la presencia del Cuerpo de Artillería en la Región Militar de Valencia”.
 
Pertany al Grup d'Investigació “General Navarro Sangrán” de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent Acadèmic Corresponent per Segorbe de la mateixa institució.
 

Tags: