Conferència: "La independencia de los países hispanoamericanos"

La Secció d'Història de la RACV, a través del seu Grup d'Investigació d'Història Militar “General Navarro Sangrán”, presenta la conferència

"La independencia de los países hispanoamericanos"

a càrrec de l'Ilm. Sr. D. Enrique de Miguel Fernández-Carranza,

membr del Grup d'Investigació Militar “General Joaquín Navarro Sangrán”
de la RACV. Dr. Ingenier en Mines, Dr. en Història i Acadèmic de Número.

DILLUNS, 27 DE MARÇ de 2017, A LES 19:00 HORES
SALÓ D'ACTES DE LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA
CARRER AVELLANES, NÚM. 26 DE VALÉNCIA
(Junt al Palau Arquebisbal)
 

INTRODUCCIÓ A LA CONFERÈNCIA

L'anglés John Locke (1632-1704) va ser el precursor d'unes idees que donarien orige al lliberalisme polític del sigle XVIII, l'influix del qual es notaria despuix en la França pre-revolucionària i en l'Amèrica de les colónies angleses.

Les tres revolucions clàssiques: demogràfica, agrícola i industrial, donarien pas a una burguesia que descobrí la seua importància social, cada volta major, enfrontant-se quan va aplegar el moment als privilegis de l'Antic Règim.

En el cas dels paisos hispanoamericans es troben, ademés, influències de l'independència nortamericana (1783), de la revolució francesa (1789) i les lluites en els restants paisos germans.

La Guerra de l'Independència espanyola (1808-1813), junt en la Constitució de Càdis de 1812, el Sexeni absolutiste (1814-1820), el Trieni lliberal (1820-1823) i la restauració de la Monarquia absoluta –que donaria lloc a la “Década Ominosa” (1823-1833)– anaven a ser uns atres tants factors que varen incidir en un procés que va conduir a l'independència dels paisos hispanoamericans continentals. En Mèxic l'inici va tindre un orige i un desenroll diferents al dels restants paisos.

Simón Bolivar, José San Martín, Francisco de Paula Santander, Bernardo O’Higgins, José Antonio Sucre, els retors Hidalgo i Morelos i uns atres, lluitaren per l'independència dels seus paisos, de la que va ser precursor al caraqueny Francisco de Miranda, i a la que ajudaren atres nacions rivals d'Espanya.

ENRIQUE DE MIGUEL FERNÁNDEZ-CARRANZA

Va nàixer en (Miguel Ibáñez-Santa María la Real de Nieva, 1936); és doctor ingenier en Mines (UPM), llicenciat en Geografia i Història (UNED) i doctor en Història, en premi extraordinari, per l'Universitat Jaime I de Castelló. Ha segut catedràtic de l'Universitat Politècnica de Valéncia, ocupant els càrrecs de primer director de l'Escola d'Informàtica, director de Departament i primer decà de la Facultat d'Administració d'empreses.

Ha visitat moltes voltes la majoria de paisos hispanoamericans, tant en la seua etapa empresarial com en l'universitària, impartint cursos de doctorat i màster en Mèxic, Colòmbia, Bolívia, Argentina i Uruguay.

Des de fa dotze anys ve investigant sobre l'última Guerra de Cuba, havent expost els seus treballs en llibres, revistes i conferències. El seu text “Introducció a la Gestió” va ser publicat per l'Institut Politècnic de Mèxic i presentat en el Palau de la Mineria d'aquell país.

Acadèmic de Número de la RACV, de la que ha segut Decà, és també Acadèmic Corresponent de les Acadèmies de Santander i del Nort de Santander (Colòmbia).

Posseïx la Creu de l'Orde Páez de Sotomayor al mèrit docent (Colòmbia) i la Gran Creu de Buramanga (Colòmbia).

Ha dirigit les tesis de quatre doctors hispanoamericans.