Conferència: "España en la Cochinchina. El General Palanca"

REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA

Secció d’Història
Grup d’Investigació d’Història Militar “General Navarro Sangrán”

Conferència

“España en la Cochinchina. El General Palanca".

Excm. Sr. En Luis Alejandre Sintes.

General d’Eixcèrcit (R).

 

Dilluns, 13 de maig de 2019, a les 19:00 hores

Salón de Actos de la Real Academia de Cultura Valenciana

Carrer Avellanes, núm. 25 de Valéncia

(Junt al Palau Arquebisbal)

 

Introducció a la Conferència

Resumiria lo que escrigué l'acadèmic Carlos Seco en la presentació del llibre: “Al hilo de la ejemplar trayectoria del Coronel Carlos Palanca (1819-1876)”, i atenent tant a fonts espanyoles com a franceses, s'analisen diversos aspectes d'una de les majors aventures mampreses per l'Eixèrcit i la Marina espanyols en l'exterior: el conflicte polític, econòmic i social, el desencontre, fins i tot el choc entre instàncies polítiques, diplomàtiques i militars, les relacions entre les tropes espanyoles i franceses, la denodada lluita contra un mig hostil i unes condicions de vida dures, les operacions militars, el cost en vides i sofriments i el balanç econòmic.

Senyes Curriculars

Luis Alejandre Sintes naix en Maó (Menorca) el 4 de Juny de 1941.

Fill d'advocat, estudia, en molt bons recorts, en La Salle i en l'Institut d'Ensenyança Mija del propi Maó.

Ingressa en l'Acadèmia General Militar en 1959. Tinent d'Infanteria destinat en Unitats Paracaigudistes en 1963. Diplomat d'Estat Major en 1976. Continuarà estudis en l'Escola Superior de Guerra de Paris en 1987-88.

Destins en Palma, Ferrol, Lleida, Escola d'Estat Major com a professor i en l'Estat Major de la Defensa.

En 1990 comença un periple Centreamericà en missions de Nacions Unides: Nicaragua, El Salvador, Guatemala. Continua despuix en el procés de Colòmbia, baix tres presidències: Pastrana (Sant Vicente de Caguán) Uribe (ELN sobre el terreny), Santos (La Habana i Bogotà, estes últimes fins a 2017).

Director de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo en el seu primer destí com a General (1995). Director General en Cap del Gabinet del Ministre de Defensa en 1997 fins al seu ascens a Tinent General (Octubre 2000) en que ocupa la Capitania General de Barcelona. Cap d'Estat Major de l'Eixèrcit en giner 2003. Intervé en Bòsnia, en Iraq i en Afganistan. Cessa en el càrrec en juny de 2003, passant a la situació de reserva. En 2010 a situació de retir.

Entre les seues condecoracions nacionals i estrangeres està especialment orgullós d'una Medalla al Valor nicaragüenc –la Camilo Ortega- i de la de “Pacificador” concedida per Brasil. És oficial de la Legió d'Honor francesa i distinguit per l'Orde de l'Imperi Britànic.

Estudià Ciències Polítiques en la Complutense (Moncloa) i té aprovat (en certificat i treballs) el primer curs del seu Doctorat.

Fon premi de la Real Fundació de Toledo per la seua contribució a la salvaguarda del seu patrimoni.

Hui presidix la Fundació Hospital de l'Illa del Rei en el Port de Maó, que recupera en voluntariat l'història d'un hospital anglés de 1711.

Ha publicat dos llibres d'història: un sobre l'intervenció espanyola en la Cochinchina (1858-1863) i un atre sobre l'intervenció de Prim en Mèxic en 1861. En l'actualitat està preparat un tercer sobre l'anexió de Dominicana a la Corona d'Espanya.