El juge robot del futur

Tractant temes d'Inteligència Artificial en l'àmbit de la justícia, nos recorda Domenico Dalfino que “nessuna rivoluzione che non fosse già da tempo preconizzata”. I això és precisament lo que està passant des de fa algun temps. Encara que solament siga com a mera hipòtesis, equivalent o no a les que en el seu moment va formular Julio Verne en forma de novela, es ve anunciant que, en un futur no necessàriament distòpic, potser aplegue el moment en que el juge siga substituït per una màquina. Sol parlar-se en eixe sentit del juge robot o telemàtic i de juí robòtic o automatisat. I vostés podran preguntar-se: ¿pero quina película nos estan contant hui en Las Provincias?

I no estaran falts de fonament perque si hi ha llocs plagats de robots de tot tipo i pelage és precisament la lliteratura i el cine. Tenim robots malvats com Ultrón en Avengers; entranyables, sentimentals i defensors del mig ambient com Wall-I i la seua amiga EVA (Evaluadora de Vegetació Alienígena); un atre dels bons, com l'Home de Llanda i la seua busca de cor en el mac d’Oz; enormes i polifacètics com els Transformers i el seu líder Optimus Prime; la parelleta entranyable C3PO i R2D2, en la llegendària saga Star Wars; el casi humà tinent primer de la Enterprise, Data, de Star Treck Next Generation’s i el seu casi alter ego, Isaac, de The Orville; o el mític Bender Doblador Rodríguez, de Futurama, en els seus flamants rots en sentit lliteral. En fi, en cosa de robots, en els fulls i en la pantalla podem trobar de casi tot: lluitadors, simpàtics, gossos assessins, jagants o genocides en múltiples formes, pero, encara que podem haver vist algun que atre robot policia, com ara Robocop, més difícil serà trobar un genuí robot juge, per molt que alguns personages, com Dredd i uns atres menys ficticis, semblen genuïns boots. No obstant, és precisament dels juges robots dels qui més es parla últimament, encara que siga per a negar la seua existència futura.

Certament hi haurà gran dificultat, ontològica i tècnica, i també molt que previndre. També hi haurà qui negue tota possibilitat de substitució per la màquina. Pero, mentrestant, diuen que una empresa israelita ha creat una Inteligència Artificial basada en les respostes de la magistrada del Tribunal Suprem dels EEUU, Ruth Bader Ginsburg, per a oferir un chat que entén preguntes de tema llegal; o, sense anar més llunt, en alguns països com ara China, hi ha robots que ya estan dictant sentències sobre diversos delictes, pel moment únicamente menors.

Lo que en estos moments ningú posa en qüestió és que en la tecnologia es podrà prevore el resultat del futur litigi. Açò es conseguix bàsicament comparant un cas concret en atres casos iguals o similars prèviament resolts, es a dir, lo que li oferix l'experiència a qualsevol professional pero d'una manera més ràpida i completa. Sense dubte açò és útil per al prejuí, per a evaluar aproximativament les expectatives d'èxit, pero sembla que alguna cosa tan simple no és lo més adequat per al juí puix genera massa incertea, entre atres coses, perque els fets a comparar solament resultaran fixats despuix de constatar si són notoris, acceptats o fixats en acabar la pràctica de prova; i perque els precedents es basen en normes molt diverses i en ocasions canviants, no sempre resulten uniformes en ser distints segons el tribunal, i també en resoldre sobre objectes no necessàriament idèntics. És més, a tot açò se li sumen atres inconvenients de caràcter constitucional i de llegalitat ordinària. Segons s'afirma, será aixina perque la jurisdicció, segons l'artícul 117.3 de la Constitució se servix exclusivament per juges i magistrats (se supon que humans), pels perills a la separació de poders, independencia, imparcialitat judicial, dret de defensa, igualtat, seguritat jurídica, transparència, protecció de senyes, i fins a per l’articul 22 del Reglament 216/679, de 27 d'abril, pel que “tot interessat tindrà dret a no ser objecte d'una decisió basada únicament en el tractament automatisat… que produïxca efectes jurídics en ell o li afecte significativament de modo similar”.

No obstant, ademés ser factible en tot cas com a ajuda, alguns reconeixen que el robot juge podrà resoldre en determinats suposts com ara en temes repetitius, en determinades classes de matèries del tipo reclamacions de diners que tinguen proves objectives, per a litigis fàcils o en oferir certes solucions acordades. És més, les objeccions senyalades no descarten que el juge robot puga resoldre, encara que siga en condicions i llímits, no en va en l'informe “The ethics of artificial intelligence: Issues and initiatives” del Parlament Europeu s'afirma que ha de ser segura, digna de confiança, fiable i actuar en integritat en el cas de que la Inteligència Artificial substituïxca l'iniciativa de la decisió humana. En tot cas, les qüestions jurídiques són perfectament superables en una correcta interpretació i en un adequat desenroll normatiu, per eixemple, considerant al creador i mantenidor de l'algoritme com a juge a tots els efectes, inclosa la cobertura de les garanties de l'independència. I el restant no és més que ciència. Les crítiques i dificultats se centren en l'estat actual, pero el futur és tan incert com possible, de manera que lo que cal descartar i és impossible hui pot ser considerable i possible demà en funció a l'alvanç de la tecnologia. Si al final es conseguix alguna cosa no igual al raonament judicial pero equiparable per una via més eficient en térmens de rapidea i de costs. tampoc ho hem d’excloure directament. En fi, ya vorem que nos depara el futur perque hui per hui no se sap res a ciència certa. Com canta Tonino Carotone, “è un mondo difficile… e futuro incerto”, pero ¿i si sí?