La Creació de l'Univers i la relació de Deu en la seua obra còsmica

Francisco González de Posada
Data: 
31/07/2019
El pròxim més de setembre la *RACV oferirà el que ya és al XV Curs de Ciències, una tradició estival que pretén acostar principis i realitats científiques d'una manera divulgativa.
 
En esta ocasió es tractarà la "Teología de la creación del Universo”un tema complex i profunt que el Dr. Francisco González de Posada vol traslladar al públic i facilitar el diàlec respecte l'humanisme. En este sentit, es planteja tractar la realitat física des del seu orige, l'evolució i el destí, i tot en la seua relació en la religió i el concepte de Deu.
 
Nos diu González de Posada que en el centre del debat o de l'anàlisis trobem a l'home, creat per Deu, que és inteligent, lliure i responsable. En este sentit es pretén conéixer a Deu i lo que ha creat, dins d'eixa llibertat. Afirma que és compatible l'idea de Deu i analisar l'orige de l'Univers des de la ciència, actualisant els coneiximents segons la ciència va descobrint noves realitats. Una ciència que considera que l'Univers evoluciona per si mateix, segons les lleis que coneixem, lleis que es van modificant segons s'alvança en el coneiximent. D'esta manera, González de Posada recorda cóm va errar l'Iglésia en Galileo, o com a Newton “se le salían de las órbitas los planetas”.

El Dr. González de Posada parla també del concepte necessari de Deu, etern com el propi Univers. I tot açò sense entrar en la possibilitat de que existixquen #univers paralels, o que un univers siga conseqüència d'un atre anterior.

Teologia, Creació de l'Univers i Deu

En este XV Curs de Ciències se presentarà el llibre “Teología de la Creación del Universo y de la relación de Dios con su obra cósmica”una obra densa en la que l'autor medita i compartix estos pensaments.

D'esta manera, l'intenció d'esta obra és "determinar la naturaleza de Dios en su relación con el Universo. Concretando y analizando los denominados atributos cósmicos de Dios”.
 
I per a això s'oferix un estudi històric acceptablement permenorisat de les conexions, acorts i desacorts, entre la concepció de Deu i la concepció de l'Univers i la de la seua possible relació. Tracta, per tant, del problema de Deu, pero orientat només en la seua relació en el Cosmos, prescindint explícita i radicalment de la seua relació en l'Home.

El autor reflexiona que “en un Universo tan grande, en el que el planeta Tierra representa tan poco, tan poquísimo, y en un Universo tan antiguo y al que debe quedarle tanta vida, en el que la presencia del hombre es tan fugaz, tan corta, hay que replantearse la idea del propósito de Dios, y cobra especial relevancia en este contexto la tradicional quinta Sola de la tradición protestante: Soli Deo Gloria, para su gloria. Y en ese contexto, el ser humano puede glorificar a Dios, debe glorificar a Dios en el brevísimo intervalo tempóreo universal que le está tocando vivir”.

Informació relacionada