María Dolores Miralles Enrique

Maria Dolores Miralles ingressa en la Facultat de Medicina, obtenint el títul de Llicenciada en Medicina i Cirugia en 1973.

 

El seu primer treball com a mege el realisa en l'Hospital Provincial de Castelló, a on residix durant un any, en calitat de Mege d'Urgències, sent la primera dòna que eixercix este càrrec en dit hospital.

 

Posteriorment, en 1974 ocupa la plaça de Mege de Zona en l'Ambulatori Verge de Gràcia de la ciutat de Vilarreal, càrrec que eixercix durant 20 anys fins al seu trasllat en el seu cupo de pacients al recent estrenat Centre de Salut Cariñena de dita ciutat, a on eixercix el seu treball de Mege d'Atenció Primària durant 25 anys fins a la seua jubilació en 2019.

 

Esta activitat de Mege General, la compagina en una activitat investigadora en el Departament d'Anatomia Patològica i Microscopia Electrònica de l'Hospital General de Castelló, baix la direcció del Dr. D José Vera Román. La seua investigació es va centrar en l'estudi de cèlules endocrines especialisades, conegudes com a cèlules APUD (Amine Precursor Uptake and Decarboxylation). Este proyecte d'investigació va ser completat en estudis de microscopia electrònica i cultiu de teixits en l'Institut d'Investigacions Citològiques de Valéncia baix la direcció del Dr. Santiago Grisolía.

 

Posteriorment obté una beca del FIIS (actualment CSIC), per a realisar la seua tesis doctoral baix la direcció del Dr. Santiago Grisolía i la Dra. Amelia Martínez Ramon en l'Institut d'Investigacions Citològiques, en el Departament de Genètica de dit centre.

 

En 1990 defén la seua tesis doctoral en el títul “Estudi comparatiu dels llocs fràgils cromosòmics entre subjectes sans i pacients en càncer de pulmó i càncer de mama", obtenint la calificació Cum Laude.

 

Vicepresidenta de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, que presidia En Josep Maria Guinot i Galán, i posteriorment en En Gonzalo Romero, colaborant regularment en la revista Renou i en la gestió de conferències i entrevistes programades per l'organisació. Ha participat activament en atres associacions culturals com el Colectiu Valldaura.

 

Vicepresidenta de la Societat Espanyola de Medicina General i de Família de la Comunitat Valenciana (SEMGCV), durant huit anys, participant en l'organisació de Congressos Nacionals, aixina com la seua intervenció en ponències i seminaris sobre patologia respiratòria i us i maneig de dispositius inhaladors.

 

Des de 2014 a 2016 i per circumstàncies de conveniència administrativa de la Conselleria de Sanitat, per la que es va vore interromput el seu treball com a mege durant este periodo, cursa estudis de postgrau en el Departament d'Ingenieria Agronòmica i Mig ambient de l'Universitat Politècnica de Valéncia, realisant un Màster en Enologia i finalisant estos estudis en el treball fi de màster titulat “Percepcions dels meges d'Atenció Primària sobre els beneficis del vi per a la salut” i dirigit pel professor Dr. En José Serafín Clemente Ricolfe.

 

Des de 2016 és Acadèmica Corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per la ciutat de Burriana .

 

Ha compaginat la seua activitat mèdica, política i cultural en la seua passió per l'escritura. Ha publicat un llibre de contes en valencià titulat Fum de Sol. Una recopilació de poesies de la seua joventut titulada En Ciernes i més recentment, coincidint en el confinament per la pandèmia del Covid -19, ha publicat un ensaig titulat El hombre aislado.

 

Recentment ha publicat un estudi sobre Azorin titulat “Azorin a través del seu lèxic“.

 

Actualment esta treballant en la documentació exhaustiva sobre els reis de Valéncia, per a aportar una visió reivindicativa i actualisada sobre personages rellevants de la cultura valenciana.